Siempre en estado de espera..

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.

Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.

Me da pena la vida, los cambios de sentido,
las señales de stop y los pasos perdidos.

Me agobian las medianas,
las frases que están hechas,
los que nunca saludan y los malos profetas.

Me fatigan los dioses bajados del Olimpo
a conquistar la Tierra
y los necios de espíritu.

Me entristecen quienes me venden clinex
en los pasos de cebra,
los que enferman de cáncer
y los que sólo son simples marionetas.

Me aplasta la hermosura
de los cuerpos perfectos,
las sirenas que ululan en las noches de fiesta,
los códigos de barras,
el baile de etiquetas.

Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.

Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.

Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira.

Ideario - F.M. Ortega



Standby - Extremoduro

¡Hasta la victoria siempre!

Segur que tots heu sentit algun cop aquestes paraules i us han animat a seguir avançant pel llarg camí de la lluita revolucionària, però ja sabeu que l’home que les va pronunciar va ser assessinat pel mateix capitalisme contra el qual lluitem? Sí, estem parlant del mític i idolatrat Che.

Ernesto Guevara "el Che", fou un revolucionari d’idees comunistes que va dedicar tota la seva vida a lluitar contra l’imperialisme dels Estats Units.
La seva lluita no es va limitar a un sol país, sinó que va combatre a Guatemala, Mèxic, Cuba i Bolívia sempre amb la valentia i el carisme que el caracteritzaven. Un home que s’ho va jugar tot pels seus ideals i que ens ha de servir d’ exemple a tots aquells que ens considerem revolucionaris i internacionalistes.

A vosaltres no us inspira coratge i ganes de seguir lluitant, la seva mirada? A mi sí, per això aquest homenatge que és també en part un homanatge a totes aquelles víctimes del capital que han mort per defensar el dret de viure en llibertat que tenim totes i tots i aquest sistema ens impedeix exercir.

No sé quina cara faria si veiés la situació actual de Cuba, però segur que no seria pitjor que la que faria al veure que l’imperialisme segueix controlant-nos a tots i ens té presoners a les seves cadenes; i riuria irònicament per sota el nas en veure el seu rostre a cada cantonada de la rambla de Barcelona, en veure com n'arriba a ser de cínic el capitalisme que mostra i s'enriqueix amb el rostre i el nom d'un dels seus principals combatents...

Sí, el monstre continua avançant dia a dia destrossant tots aquells que s'hi oposen; fins quan? Fins que ens unim i ens alcem contra la repressió!

Seguirem fidels a la teva lluita, Che.
I és que si la repressió no s'atura, nosaltres tampoc!

Versió de Boikot de la cançó "Comandante Che Guevara" de Carlos Puebla
Hasta siempre, comadante!

"Prefiero morir de pie, a vivir arrodillado..."