Primer de tot, dir que finalment Iniciativa Internacionalista pot presentar-se legalment a les eleccions europees i que, per tant, tindran el meu vot. Però més que fer propaganda electoral que ningú es llegirà, avui vull parlar d'un tema més problemàtic: el Barça.
Ara mateix el Barça està jugant la Champions a Roma i diuen que ja han fet un gol i jo, aquí, em sento com l'única persona a qui no li afecta tot aquest show. Des de tot arreu porten setmanes matxacant-nos amb el maleït COPA-LLIGA-CHAMPIONS que se't clava al cervell. Pujant amb el bus tothom estava excitadíssim i un cop he arribat al pavelló la cosa ja era desbordant, com si s'estigués acabant el món i allà fós l'únic lloc on puguéssim estar segurs. Què vull dir amb tot això? Que no sóc culé? Que estic en contra el futbol? No, el que jo critico no es pas un esport tan digne com és el fubtol, sinó l'exegeració mediàtica que se'n fa des de tot arreu per tal que TOTHOM estigui pendent del futbol i NINGÚ pensi en res més. Sé que és una exegeració, però el futbol és el panem et circenses de l'actualitat. A l'antiga Roma imperial la classe dirigent mantenia tranquil·la la plebs amb pà i circ, és a dir, amb l'espectacle i l'aliment. La plebs anava al circ perquè se'ls donava pà i així els entretenien i aconseguien que no pensessin en la seva misèria i no tinguessin el pensament de revoltar-se. Aquí d'aliment no ens en falta, però les classes dirigents han après al llarg de la història que aquesta antiga estratègia és completament efectiva i actualment utilitzen el quart poder fàctic (els mitjans de comunicació) per fer del futbol el nou circ. Marx deia que la religió era l'opi del poble, segurament si hagués nascut un segle més tard hauria dit que és el futbol. És impresionant la de diners que s'arriben a moure a causa d'aquest esport, la de negoci que hi ha al darrere i la d'energia que inverteix la gent en l'afició. Si tan sols un terç d'aquesta energia l'utilitzessin per deixar de banda la indiferència col·lectiva i lluitar per un món diferent...
Però no m'enganyo, aquesta opinió no és fruit d'una reflexió objectiva, sinó que és fruit de l'ambient familiar en què m'he criat, ja que mai han sigut massa aficionats al futbol i mai s'han acostumat a veure els partits a casa. És obvi que un fill de pares culés també ho sigui, i encara més, si des de ben petit li han posat una samarreta del Barça, li han ensenyat el nom dels jugadors, i han fet una gran celebració quan ha guanyat la Lliga. Segurament em perdo un món ple de màgia, emocions i nervis indescriptibles, però des de la meva posició indiferent i objectiva tinc el privilegi d'opinar sobre aquest fenomen que sembla que revolucioni Catalunya per un dia.
No m'allargo més, sé que demanar que la gent, influenciats pel mediatisme desbordant dels mitjans de comunicació, moderi els seus sentiments culés és impossible així que us deixo amb l'himne que més vegades ha sonat aquesta setmana per Tv3
Guanyarà? Perdrà? Ara mateix els nervis de la majoria de catalans són a flor de pell... i és que en el fons és tan graciós! Sento crits i petards, deu ser que va guanyant, vaig a treure la jardinera del balcó no fós cas que acabés al terra.. un altra tema interessant el dels grupúscles que transformen les celebracions esportives en actes violents, llàstima que la Selectivitat se'm tiri a sobre, a estudiar!
Ara mateix el Barça està jugant la Champions a Roma i diuen que ja han fet un gol i jo, aquí, em sento com l'única persona a qui no li afecta tot aquest show. Des de tot arreu porten setmanes matxacant-nos amb el maleït COPA-LLIGA-CHAMPIONS que se't clava al cervell. Pujant amb el bus tothom estava excitadíssim i un cop he arribat al pavelló la cosa ja era desbordant, com si s'estigués acabant el món i allà fós l'únic lloc on puguéssim estar segurs. Què vull dir amb tot això? Que no sóc culé? Que estic en contra el futbol? No, el que jo critico no es pas un esport tan digne com és el fubtol, sinó l'exegeració mediàtica que se'n fa des de tot arreu per tal que TOTHOM estigui pendent del futbol i NINGÚ pensi en res més. Sé que és una exegeració, però el futbol és el panem et circenses de l'actualitat. A l'antiga Roma imperial la classe dirigent mantenia tranquil·la la plebs amb pà i circ, és a dir, amb l'espectacle i l'aliment. La plebs anava al circ perquè se'ls donava pà i així els entretenien i aconseguien que no pensessin en la seva misèria i no tinguessin el pensament de revoltar-se. Aquí d'aliment no ens en falta, però les classes dirigents han après al llarg de la història que aquesta antiga estratègia és completament efectiva i actualment utilitzen el quart poder fàctic (els mitjans de comunicació) per fer del futbol el nou circ. Marx deia que la religió era l'opi del poble, segurament si hagués nascut un segle més tard hauria dit que és el futbol. És impresionant la de diners que s'arriben a moure a causa d'aquest esport, la de negoci que hi ha al darrere i la d'energia que inverteix la gent en l'afició. Si tan sols un terç d'aquesta energia l'utilitzessin per deixar de banda la indiferència col·lectiva i lluitar per un món diferent...
Però no m'enganyo, aquesta opinió no és fruit d'una reflexió objectiva, sinó que és fruit de l'ambient familiar en què m'he criat, ja que mai han sigut massa aficionats al futbol i mai s'han acostumat a veure els partits a casa. És obvi que un fill de pares culés també ho sigui, i encara més, si des de ben petit li han posat una samarreta del Barça, li han ensenyat el nom dels jugadors, i han fet una gran celebració quan ha guanyat la Lliga. Segurament em perdo un món ple de màgia, emocions i nervis indescriptibles, però des de la meva posició indiferent i objectiva tinc el privilegi d'opinar sobre aquest fenomen que sembla que revolucioni Catalunya per un dia.
No m'allargo més, sé que demanar que la gent, influenciats pel mediatisme desbordant dels mitjans de comunicació, moderi els seus sentiments culés és impossible així que us deixo amb l'himne que més vegades ha sonat aquesta setmana per Tv3
Guanyarà? Perdrà? Ara mateix els nervis de la majoria de catalans són a flor de pell... i és que en el fons és tan graciós! Sento crits i petards, deu ser que va guanyant, vaig a treure la jardinera del balcó no fós cas que acabés al terra.. un altra tema interessant el dels grupúscles que transformen les celebracions esportives en actes violents, llàstima que la Selectivitat se'm tiri a sobre, a estudiar!
