Tenim el dret de decidir mentre decidim que SÍ.
Avui tot mirant el Polònia m'he posat a reflexionar sobre aquesta frase de la versió de "La gallineta" d'en Lluís Llach amb una lletra sobre el finançament cantada per en Carod, en Saura i en Montilla vestits ridículament de gallines. La cançó comença al minut 4.00, llegiu-vos bé la lletra, és tan encertada!
Quanta raó, la frase! I és que retrata perfectament la política d'aquest patètic govern que tenim. Des de sempre el tripartit m'ha semblat un acudit, fixeu-vos: un partit espanyol, un partit ecologista i progre el dirigent del qual és l'encarregat de colpejar-nos amb els seus gossos d'esquadra i, ara bé la bona, un partit independentista que defensa plenament el dret de decidir del nostre país... i tant que el defensa, sempre i quan aquest dret de decidir l'utilitzem per dir que sí a tot el que ens diu el senyoret Zapatero. Tot sigui per fer-lo content i per seguir amb l'acudit. Que és una estratègia? Au, va! Ja fa massa temps que dura, no creieu? Ja és hora que utilitzem el nostre dret per queixar-nos, per dir que no, per rebelar-nos, per reclamar el que realment volem i no pas el que ells volen, per molestar-los i no per complaure'ls. En definitiva, per ser lliures.
Però res, desisteixo, fa massa temps que estic desencantada amb qualsevol dels partits convencionals d'aquesta democràcia. Des de que vaig néixer, la política de l'estat espanyol ha sigut com una sèrie d'humor barata i l'únic de bo que m'ha donat ha sigut un programa tan divertit com el Polònia, res més. No és hora, d'una vegada, d'acabar amb tanta mediocritat? No és hora, d'una vegada, d'obrir els ulls a la gent i fer-los veure que si ells no lluiten, ningú ho farà per ells? No és hora, d'una vegada, d'adonar-nos de les alternatives polítiques que s'allunyen del convencionalisme patèticament ridiculitzat al Polònia? No cal dir noms, sabeu que penso en les CUP.
Efectivament. Deixem-nos de titelles i acudits d'una vegada i alcem la nostra veu per aconseguir l'alliberament social i nacional. Malgrat tot, la lluita continua! A fer saó per ofegar aquesta sequera!
Avui tot mirant el Polònia m'he posat a reflexionar sobre aquesta frase de la versió de "La gallineta" d'en Lluís Llach amb una lletra sobre el finançament cantada per en Carod, en Saura i en Montilla vestits ridículament de gallines. La cançó comença al minut 4.00, llegiu-vos bé la lletra, és tan encertada!
Quanta raó, la frase! I és que retrata perfectament la política d'aquest patètic govern que tenim. Des de sempre el tripartit m'ha semblat un acudit, fixeu-vos: un partit espanyol, un partit ecologista i progre el dirigent del qual és l'encarregat de colpejar-nos amb els seus gossos d'esquadra i, ara bé la bona, un partit independentista que defensa plenament el dret de decidir del nostre país... i tant que el defensa, sempre i quan aquest dret de decidir l'utilitzem per dir que sí a tot el que ens diu el senyoret Zapatero. Tot sigui per fer-lo content i per seguir amb l'acudit. Que és una estratègia? Au, va! Ja fa massa temps que dura, no creieu? Ja és hora que utilitzem el nostre dret per queixar-nos, per dir que no, per rebelar-nos, per reclamar el que realment volem i no pas el que ells volen, per molestar-los i no per complaure'ls. En definitiva, per ser lliures.
Però res, desisteixo, fa massa temps que estic desencantada amb qualsevol dels partits convencionals d'aquesta democràcia. Des de que vaig néixer, la política de l'estat espanyol ha sigut com una sèrie d'humor barata i l'únic de bo que m'ha donat ha sigut un programa tan divertit com el Polònia, res més. No és hora, d'una vegada, d'acabar amb tanta mediocritat? No és hora, d'una vegada, d'obrir els ulls a la gent i fer-los veure que si ells no lluiten, ningú ho farà per ells? No és hora, d'una vegada, d'adonar-nos de les alternatives polítiques que s'allunyen del convencionalisme patèticament ridiculitzat al Polònia? No cal dir noms, sabeu que penso en les CUP.
Efectivament. Deixem-nos de titelles i acudits d'una vegada i alcem la nostra veu per aconseguir l'alliberament social i nacional. Malgrat tot, la lluita continua! A fer saó per ofegar aquesta sequera!
