Diumenge vaig pujar al Puigmal i resulta que al cim hi havia cobertura, però sorpresa, era Orange! Efectivament, el cim del Puigmal, segons les companyies telèfoniques, és França. Sí, sí, França. I jo mirava el meu voltant; la meva Vall, el Pedraforca, la Pica d'Estats ennuvolada... i dins meu sentia créixer el meu amor per Catalunya, el meu amor per la meva terra, els Països Catalans.
És ben clar, doncs, que la nostra terra acaba i comença on sentim aquest sentiment; i ni una companyia de mòbils, ni un Tractat obsolet, ni un tros de paper anomenat Constitució, ni encara menys quatre polítics sonats, no ho podran pas canviar.
Us aconsello a tots aquells que estigueu desanimats, perduts o desencantats amb la lluita per la llibertat del nostre poble que pugeu qualsevol cim del Pirineu i contempleu la bellesa del nostre país. Una bellesa tan pura que no entén de finançaments ni d'estatuts, una bellesa tan pura que no necessita demanar permís per ser catalana.
És ben clar, doncs, que la nostra terra acaba i comença on sentim aquest sentiment; i ni una companyia de mòbils, ni un Tractat obsolet, ni un tros de paper anomenat Constitució, ni encara menys quatre polítics sonats, no ho podran pas canviar.
Us aconsello a tots aquells que estigueu desanimats, perduts o desencantats amb la lluita per la llibertat del nostre poble que pugeu qualsevol cim del Pirineu i contempleu la bellesa del nostre país. Una bellesa tan pura que no entén de finançaments ni d'estatuts, una bellesa tan pura que no necessita demanar permís per ser catalana.
Si heu pujat als cims pels volts de maig,i heu vist la bellesa que s'ofereix,
si heu sentit remoure els vostres endins,
amb el vent que us retorna el vostre esperit,
Jo també he somniat aquesta nit,
tota la terra estés així,
homes com flors neixent arreu,
sacsejats pel vent de llibertat que els fan més dignes,
i he pensat que...
Seguiré lluitant enmig la fredor,
com una flor que neix amb el desgel,
embriac d'amor llenço el puny al vent,
jo vull per demà la meva terra lliure!
