No sólo respirar es vivir.

Videoclip d'una de les cançons del disc que La Fuga treurà al 6 de maig, Asuntos pendientes.



I al 23 de maig, concert a Razzmataz (Barcelona), s'hi ha d'anar.

La vida o els principis

Los falsificadores; una pel·lícula històrica sobre els camps de concentració de la Segona Guerra Mundial que no deixa indiferent, la història d'un grup "d'afortunats" que han de falsificar bitllets anglesos i suïssos perquè els nazis puguin guanyar la guerra, uns diners determinants.

No diré com acaba, sinó que es tracta de l'enfrontament entre la defensa i la fidelitat a uns principis que un creu justos o la supervivència d'un mateix.

La pel·lícula està basada en fets reals i és realment dura, es veu tota la crueltat ja coneguda dels camps de concentració però d'una manera molt detallista, molt tràgica, molt ben filmada, cosa que valoro molt i demostra la qualitat d’una pel·lícula.

En fi, realment val la pena que l'aneu a veure, jo de vosaltres no m'esperaria a baixar-la i aniria al cine, val la pena veure-la en pantalla gran i captar tot el dolor, tortura, valentia, covardia d'una guerra i les seves seqüeles.

PD. Agh, no puc treure el color marró de l'últim paràgraf, sempre em passen coses com aquestes amb el putu blog x)

El camí cap a nosaltres, Cesk Freixas

Dona rebel·lat, sigues lliure!

Fa molt que no escric perquè estic d'exàmens, però en un dia tant important com el 8 de març no podia deixar aquest Blog en blanc així que deixo una carta que vaig llegir l'any passat i que em va encantar, gaudiu-la!


Hola mare,

T'escric perquè prompte és dia 8 de març, el Dia de la Dona. Recorde quan aquell dia, quan era menudeta encara, em portaves a la plaça del poble i em deies que era el nostre dia. I em sentia orgullosa de tenir un dia dedicat a nosaltres, perquè em feia pensar que era el dia del reconeixement de tot el que les dones aportem a aquest món. Han anat passant els anys, i aquesta diada, continua sent molt important per a mi, perquè ha estat la pròpia vida la que me n'ha ensenyat el significat.

Aquest matí he anat a treballar i m'he trobat al descans amb en Joan, company de feina. Entre ell i jo ens repartim la feina de mantenir en ordre l'oficina, no saps quina feinada! En Joan m'ha dit que acabava de cobrar, tot just, la nòmina. 150 euros més que jo... A més a més, l'empresa ha fet una mena de promoció d'ascens i jo només me n'he assabentat del resultat. Després de treballar arribe a casa i Jordi només s'havia preparat el dinar per a ell. "No me'n recordava que venies hui a esta hora. Pensava planxar i torcar la pols abans que vingueres." Però jo sé que ell no ho haguera fet. No ho fa mai. Més tard he hagut d'anar a per Anna i a per Julià perquè Jordi m'ha dit que no pot llevar-se les seues dues hores d'esport. Caminant, ha passat pel meu costat una xicona joveneta, boniqueta, però plena de joies i roba moderníssima, tota maquillada. Com si anara a un sopar de gala, vaja. M'ha fet recordar les paraules de Jordi "quan et maquilles, t'estime un poc més". Tornant amb el cotxe, que fa dies que necessita passar pel taller, se m'ha parat davant d'un semàfor. L'home de darrere ha començat a insultar-me, i mentre feia anar el clàxon deia: "dona havies de ser!"

I ací encara no acaba el meu dia! Quan Jordi ha vingut i s'ha dutxat, mentre l'Anna encara feia l'últim problema de matemàtiques i jo encara esternudava per la pols (te'n recordes que de ben menudeta la pols ja em feia esternudar?), s'ha enfadat perquè no havia pensat què fer de sopar. I després, evidentment, mentre ell mirava la tele, m'ha tocat preparar-lo a mi tota soleta. Ara ja és de nit, no em trobe molt bé perquè estic ovulant i tinc un poc de febre. Jordi està a punt de pujar al dormitori, he d'anar acabant perquè ell no renunciarà "al tema", tot i que em trobe malament.

Mare, són moltes les injustícies que patisc a diari, i sé que no sóc l'única. El meu patiment és silenciós, sovint avalat per la mateixa societat que accepta moltes de les injustícies envers les dones. I no, les dones ni som millors ni som pitjors que els homes, simplement som persones, capaces de fer la mateixa feina en funció de les nostres capacitats, no en funció del nostre sexe. I també crec profundament, mare, que dones i homes del món actual poden canviar aquesta injusta situació d'humiliació permanent. Ens cal consciència, comprensió, respecte i solidaritat, per a poder celebrar aquest 8 de març com és degut: com a celebració d'un dia especial dedicat a totes les dones, entre elles les que han lluitat per la igualtat de gènere i el reconeixement del paper de la dona, moltes deixant-s'hi la vida. Hui totes i tots hem de denunciar totes les manifestacions sexistes del nostre dia a dia, organitzem-nos per coordinar millor els esforços i dignifiquem el nostre estatus dins la societat.

Amb tot això, et desitge, mare, un molt bon 8 de març, que el celebres forta i capaç, orgullosa de ser dona!
Amb molta estima,

Esperança (la teua ratolineta)


Extret de: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=8 157&pag=1#1434891
















Combatem el sexisme!
Dona, cap home val tot el que ets!