No diré com acaba, sinó que es tracta de l'enfrontament entre la defensa i la fidelitat a uns principis que un creu justos o la supervivència d'un mateix.
La pel·lícula està basada en fets reals i és realment dura, es veu tota la crueltat ja coneguda dels camps de concentració però d'una manera molt detallista, molt tràgica, molt ben filmada, cosa que valoro molt i demostra la qualitat d’una pel·lícula.
En fi, realment val la pena que l'aneu a veure, jo de vosaltres no m'esperaria a baixar-la i aniria al cine, val la pena veure-la en pantalla gran i captar tot el dolor, tortura, valentia, covardia d'una guerra i les seves seqüeles.
PD. Agh, no puc treure el color marró de l'últim paràgraf, sempre em passen coses com aquestes amb el putu blog x)
2 comentaris:
você é dona do blog quem vem depois do meu o/
No l'he vista, però pinta bé, potser em passo pel cine x)
saluuut!
Publica un comentari a l'entrada