dimarts, 17 de febrer del 2009

Futur en venda

Avui hem anat a unes xerrades orientatives sobre les carreres universitàries a la UPC de Terrassa i no em puc estar d'escriure quatre línies sobre el sistema educatiu.



De les quatre xerrades que he anat (sociologia, comunicació audiovisual, fotografia i periodisme) dues d'elles estaven completament orientades a fer propaganda de la universitat d'0n venia la persona que ens la feia, i, pel que m'han dit, la majoria de les altres xerrades eren per l'estil o pitjor.


D'altra banda, m'ha quedat ben clar que estudio per entrar a formar part d'una empresa que em controlarà tot el que he de fer i dirigirà de la manera que vulgui tot el que he après a la universitat (si és que deixen que les mercaderies aprenguem alguna cosa de veritat). És el fantàstic Pla de Bolonya.

Aquests dos punts han sigut presents a totes les xerrades menys a la de periodisme, que ens l'ha fet una periodista de veritat que no venia pas de cap universitat i ha estat realment bona. En canvi, tan a comunicació audiovisual com a fotografia s'han dedicat a descriure'ns les fantàstiques instal·lacions dels seus centres, les grans tecnologies que tenen i els grans avantatges de matricular-se (a un preu astronòmic en el cas de fotografia, que era una universitat privada) a la universitat (o bé empresa?) que ens estaven venent. La carrera? En el cas de comunicació audiovisual si que ens l'han explicat molt bé, però de fotografia no he sentit ni una paraula relacionada amb la carrera en qüestió. Ara sí, m'ha quedat claríssim que ells ja apliquen el Pla de Bolonya des de l'any 2005 i per això estan avançadíssims en noves tecnologies (ei, que es pot cursar la carrera des de casa en videoconferència, que guais que són!), que pots anar a viatjar al país que et doni la gana (però no cal, perquè de fet aquí ja tenen el millor del millor) i que amb les pràctiques remunerades a empreses que t'ofereix la universitat pots acabar pagant-te la matrícula sencera (6.000 eurets per any de no res).

Empreses, diners, empreses, èxit laboral, diners i més diners.
En això s'han convertit les universitats.

Aprendre? Ensenyar?
Això està passat de moda, ara el que es porta són paraules molt més europees i avançades com Empresa o Diners. Estudiant, grava't-ho a la ment i gradua't a la nostra empresa.

O era universitat? Tan és...

2 comentaris:

m ha dit...

Es que ara si no tens preu, no estàs in! Jo el donaria pel cool a tots!
Se suposa que t'han d'aclarir dubtes i majoritariament no ho fan.
I oh, Bolonya! Clar, els diners pensen per la nostra educació, ells són els que realment porten el món. Aix, es veritat que no són ni éssers vius... ah doncs els empresaris que pensen taaant amb el futur. Volen que obtinguem més beneficis explotant els obrers i fent el que els jefes manin. Quin futur més perfecte!

(mode ironia off)

Anònim ha dit...

cert, moltes xerrades estaven orientades de cara a vendre't la universitat.
a les que he anat jo, no era tan vendre't la universitat sinó que t'explicaven el cas concret de la uni (és a dir, no era ADE sinó l'ADE a la Pompeu).
però bé, una cosa és això (totalment criticable) i l'altre és que la que fa la xerrada et vengui la seva "universitat" PRIVADA per després, ells, obtenir + beneficis...


stem d'acord, sols volia dir-hi la meva
;)