El preu de la vida

Avui amb l'institut ens han dut a veure una xerrada de la Generalitat sobre els accidents de tràfic i d'altres i les seves conseqüències. Ens l'ha fet un noi que havia tingut un accident i anava en cadira de rodes i la veritat és que m'ha impactat molt (deixant de banda que la xerrada ens l'ha feta en castellà, això seria un tema a part).

Però del que m'agradaria parlar, no és del preu físic i psicològic que han de pagar de tots aquells que han quedat lesionats de coll en avall i no es poden moure sense l'ajuda d'una altre persona o de màquines, sinó del preu de viure d'aquesta manera, del cost en diners d'aquesta vida.

Qui cobra quantitats incalculables de plata per poder estar internat a l'Institut Guttman si per aquelles casualitats de la vida té un accident d'aquestes mesures?

Qui, a més de la putada de l'accident en sí, de la lesió i tota, la resta té diners per pagar-se una adaptació de tota la casa a la seva invalidesa i totes les medecines? I ara ens sortirà els defensors de la socialdemocràcia dient que això ja està previst, que està tot pensat per aquesta pobre gent que no té prous diners perquè els hi roba el capital i ens diran que la Seguretat Social els hi pagarà l'estància i totes les despeses (òbviament, si aquesta persona en qüestió a cotitzat els anys determinats)... en realitat només els hi donaran 800 euros al mes que no donen ni per comprar-te els medicaments.

Ens diuen que vivim en un Estat del Benestar i que tothom pot viure en unes condicions mínimes, però no pensen en aquelles minories (que de fet, no són minories ja que l'accident ens pot passar a tots) que a més de la seva pèrdua vital també tindran una gran pèrdua econòmica. Potser fins que al president Zapatero no es quedi paraplègic no posaran cap ajuda a aquesta gent, a aquesta gent que som nosaltres, perquè et pot passar a tu, em pot passar a mi ara anant cap a Terrassa o li pot passar al meu pare, a me mare i al meu germà, o al teu.

Coses de l'economia mixta en què vivim, que ens la venen com la més gran de les justícies "democràtiques" i a l'hora de la veritat només ho és per la minoria de sempre, per aquells que tenen (o tenim) diners.

Diners, quina paraula, vulguem o no ho són tot i a la vegada res i per aquesta mateixa importància irònica és important treure'ls-hi el valor i repetir-los en parts iguals de manera que només siguin una manera d'organitzar la societat i la vida i no pas una manera de classificar la gent en "persones de primera" i "persones de segona" (o de tercera, o de quarta).

És important acabar amb aquesta organització imposada i crear un món nou amb unes consciències completament diferents, és important acabar amb el capitalisme.

És important acabar amb aquestes consciències indiferents i conformistes.

Trenquem els esquemes fixats, revolució!


I avui, deixo el videoclip d'una de les millors cançons del disc nou d'Obrint Pas, El Gran Circ dels Invisibles!



Avui hem pres la humil decisió de lluitar!