Primer de tot, dir que finalment Iniciativa Internacionalista pot presentar-se legalment a les eleccions europees i que, per tant, tindran el meu vot. Però més que fer propaganda electoral que ningú es llegirà, avui vull parlar d'un tema més problemàtic: el Barça.
Ara mateix el Barça està jugant la Champions a Roma i diuen que ja han fet un gol i jo, aquí, em sento com l'única persona a qui no li afecta tot aquest show. Des de tot arreu porten setmanes matxacant-nos amb el maleït COPA-LLIGA-CHAMPIONS que se't clava al cervell. Pujant amb el bus tothom estava excitadíssim i un cop he arribat al pavelló la cosa ja era desbordant, com si s'estigués acabant el món i allà fós l'únic lloc on puguéssim estar segurs. Què vull dir amb tot això? Que no sóc culé? Que estic en contra el futbol? No, el que jo critico no es pas un esport tan digne com és el fubtol, sinó l'exegeració mediàtica que se'n fa des de tot arreu per tal que TOTHOM estigui pendent del futbol i NINGÚ pensi en res més. Sé que és una exegeració, però el futbol és el panem et circenses de l'actualitat. A l'antiga Roma imperial la classe dirigent mantenia tranquil·la la plebs amb pà i circ, és a dir, amb l'espectacle i l'aliment. La plebs anava al circ perquè se'ls donava pà i així els entretenien i aconseguien que no pensessin en la seva misèria i no tinguessin el pensament de revoltar-se. Aquí d'aliment no ens en falta, però les classes dirigents han après al llarg de la història que aquesta antiga estratègia és completament efectiva i actualment utilitzen el quart poder fàctic (els mitjans de comunicació) per fer del futbol el nou circ. Marx deia que la religió era l'opi del poble, segurament si hagués nascut un segle més tard hauria dit que és el futbol. És impresionant la de diners que s'arriben a moure a causa d'aquest esport, la de negoci que hi ha al darrere i la d'energia que inverteix la gent en l'afició. Si tan sols un terç d'aquesta energia l'utilitzessin per deixar de banda la indiferència col·lectiva i lluitar per un món diferent...
Però no m'enganyo, aquesta opinió no és fruit d'una reflexió objectiva, sinó que és fruit de l'ambient familiar en què m'he criat, ja que mai han sigut massa aficionats al futbol i mai s'han acostumat a veure els partits a casa. És obvi que un fill de pares culés també ho sigui, i encara més, si des de ben petit li han posat una samarreta del Barça, li han ensenyat el nom dels jugadors, i han fet una gran celebració quan ha guanyat la Lliga. Segurament em perdo un món ple de màgia, emocions i nervis indescriptibles, però des de la meva posició indiferent i objectiva tinc el privilegi d'opinar sobre aquest fenomen que sembla que revolucioni Catalunya per un dia.
No m'allargo més, sé que demanar que la gent, influenciats pel mediatisme desbordant dels mitjans de comunicació, moderi els seus sentiments culés és impossible així que us deixo amb l'himne que més vegades ha sonat aquesta setmana per Tv3
Guanyarà? Perdrà? Ara mateix els nervis de la majoria de catalans són a flor de pell... i és que en el fons és tan graciós! Sento crits i petards, deu ser que va guanyant, vaig a treure la jardinera del balcó no fós cas que acabés al terra.. un altra tema interessant el dels grupúscles que transformen les celebracions esportives en actes violents, llàstima que la Selectivitat se'm tiri a sobre, a estudiar!
Ara mateix el Barça està jugant la Champions a Roma i diuen que ja han fet un gol i jo, aquí, em sento com l'única persona a qui no li afecta tot aquest show. Des de tot arreu porten setmanes matxacant-nos amb el maleït COPA-LLIGA-CHAMPIONS que se't clava al cervell. Pujant amb el bus tothom estava excitadíssim i un cop he arribat al pavelló la cosa ja era desbordant, com si s'estigués acabant el món i allà fós l'únic lloc on puguéssim estar segurs. Què vull dir amb tot això? Que no sóc culé? Que estic en contra el futbol? No, el que jo critico no es pas un esport tan digne com és el fubtol, sinó l'exegeració mediàtica que se'n fa des de tot arreu per tal que TOTHOM estigui pendent del futbol i NINGÚ pensi en res més. Sé que és una exegeració, però el futbol és el panem et circenses de l'actualitat. A l'antiga Roma imperial la classe dirigent mantenia tranquil·la la plebs amb pà i circ, és a dir, amb l'espectacle i l'aliment. La plebs anava al circ perquè se'ls donava pà i així els entretenien i aconseguien que no pensessin en la seva misèria i no tinguessin el pensament de revoltar-se. Aquí d'aliment no ens en falta, però les classes dirigents han après al llarg de la història que aquesta antiga estratègia és completament efectiva i actualment utilitzen el quart poder fàctic (els mitjans de comunicació) per fer del futbol el nou circ. Marx deia que la religió era l'opi del poble, segurament si hagués nascut un segle més tard hauria dit que és el futbol. És impresionant la de diners que s'arriben a moure a causa d'aquest esport, la de negoci que hi ha al darrere i la d'energia que inverteix la gent en l'afició. Si tan sols un terç d'aquesta energia l'utilitzessin per deixar de banda la indiferència col·lectiva i lluitar per un món diferent...
Però no m'enganyo, aquesta opinió no és fruit d'una reflexió objectiva, sinó que és fruit de l'ambient familiar en què m'he criat, ja que mai han sigut massa aficionats al futbol i mai s'han acostumat a veure els partits a casa. És obvi que un fill de pares culés també ho sigui, i encara més, si des de ben petit li han posat una samarreta del Barça, li han ensenyat el nom dels jugadors, i han fet una gran celebració quan ha guanyat la Lliga. Segurament em perdo un món ple de màgia, emocions i nervis indescriptibles, però des de la meva posició indiferent i objectiva tinc el privilegi d'opinar sobre aquest fenomen que sembla que revolucioni Catalunya per un dia.
No m'allargo més, sé que demanar que la gent, influenciats pel mediatisme desbordant dels mitjans de comunicació, moderi els seus sentiments culés és impossible així que us deixo amb l'himne que més vegades ha sonat aquesta setmana per Tv3
Guanyarà? Perdrà? Ara mateix els nervis de la majoria de catalans són a flor de pell... i és que en el fons és tan graciós! Sento crits i petards, deu ser que va guanyant, vaig a treure la jardinera del balcó no fós cas que acabés al terra.. un altra tema interessant el dels grupúscles que transformen les celebracions esportives en actes violents, llàstima que la Selectivitat se'm tiri a sobre, a estudiar!
12 comentaris:
i aprofites per repassar llatí, eh! va, a estudiar... fem quelcom de profit... si ens deixen.
jajajaja!moltbo.
crec qe tens tota la raó
a mi de sempre m'ha recordat als amfiteatres,semblem com ovelles tots al mateix lloc,dirigits pel pastor que en aquest cas seria els medis de comunicació.Fins i tot a mi que sóc culé(suposo ,pel fet qe deies,desde petita m'ha criat en una familia de cules i visc al costat del camp nou)sem fa molt pesat tota la importancia qe la gent li dona.
Tots els diners que mouen,i nosaltres no en som ni conscients..
enfi..menys mal que jo soc cule de pegatina(és a dir,només veig els partits "importants",tot i que aqui sembla qe tothom perdi la noció del que és important)
vinga núria!que segur qe no es el primer cop!:)
cuidat!
eva.
yeeaah
Val, sí, no et falta raó. Però si realment t'agrada el futbol i realment ets culé se't desperten un seguit de sensacions que no canviaria per res i, si tens dos dits de front, pots seguir sent concient del que passa al món perfectament.
Completa i absolutament d'acord amb la Cinta. Evidentment, com s'acostuma a simplificar, el futbol són 22 tios en calçotets perseguint una pilota, i qualsevol persona mínimament sensata entén que perquè perdi el Barça no s'esfondrarà el món, però pensar en la possibilitat que pot guanyar i quedar com el millor equip de tots els temps batent récords doncs home, crec que és un bon motiu d'eufòria. Si no t'agrada el Barça és perquè no t'agrada el futbol. Encara que tampoc sé si t'has posat mai a mirar-lo a consciència intentant entendre les gràcies i les meravelles que es poden arribar a fer. Que sí, que s'ha mediatitzat una barbaritat, però la veritat és que, a no ser que siguis anticulé, no veig motius per estar tan en contra de les celebracions(no em parlis de semàfors i aparadors trencats. I els petards per estudiar tampoc te'ls accepto, saps que són una simple excusa). Però precisament és aquesta mediatització la que ens fa sentir tots units i orgullosos dels nostres colors. Si la Champions no s'hagués celebrat d'aquesta la manera, no hauria vist mai símbols de fe, esperança i unitat com els que s'han vist aquests dies a tots i cadascun dels racons de Barcelona. Aquest sentiment col·lectiu és un dels més que no es poden expressar.
____
Acabo de tornar del Camp Nou, he estat al límit de la llàgrima (riu el què vulguis, saps que no ho sents com nosaltres) i he pensat en tu, en la Carla, en la Lali, i en tota aquesta gent que sembla que us encanti posar-vos-hi de cul amb el Barça. Ens agrada sentir les emocions a flor de pell, sí. I el Barça és el millor equip per sentir-les, perquè no hi ha cap afició més patidora que la culé.
Segurament em perdo un món ple de màgia, emocions i nervis indescriptibles, però des de la meva posició indiferent i objectiva tinc el privilegi d'opinar sobre aquest fenomen que sembla que revolucioni Catalunya per un dia.Em sembla important destacar-te que en el tros en negreta t'assembles una barbaritat a l'emprenyat.
i ara dir-te que no tens cap privilegi. L'exemple de culé número 1 és perfectament conscient del desmadre social que el Barça ocasiona. Pensa que ens hem fet aplaçar tots els exàmens. No ens podem permetre suspendre per falta de son d'haver anat a Canaletes, o bé suspendre per ser incapaç de fer res bé si el Barça perd. Sí, en som perfectament conscients, i ens agrada deixar córrer els sentiments, però si t'has d'amargar oblida-te'n, tots en sabem (obviem els casos especials com el meu avi). I no ens ha revolucionat per un dia, això ja fa un mes que dura, des del Madrid-Barça. I és màgic. Aquest últim mes Barcelona ha sigut màgica.
"Però precisament és aquesta mediatització la que ens fa sentir tots units i orgullosos dels nostres colors. Si la Champions no s'hagués celebrat d'aquesta la manera, no hauria vist mai símbols de fe, esperança i unitat com els que s'han vist aquests dies a tots i cadascun dels racons de Barcelona. Aquest sentiment col·lectiu és un dels més que no es poden expressar".
No t'enganyis, Irene. TU ets culé de debò, t'agrada el futbol i t'agrada el Barça, i sempre t'ha agradat el Barça. Però ahir la meitat de la gent que anava vestida del Barça o duia qualsevol cosa del Barça al cole no és seguidora del Barça. Han vist els dos últims partits perquè han vist que tothom ho veu, i s'han comprat samarretes i altres coses perquè sí (això no és una opinió meva, gent que ho ha fet m'ho ha reconegut), i alguns ni tan sols se saben les normes del futbol. Això són els fans de pegatina, podríem dir-ne, tota una massa de gent que va sortir al carrer a fer xivarri perquè sí, sense cap mena de sentiment com el que pots arribar a sentir tu (que jo no el sento, però me'l crec, perquè a mi em pot passar amb el bàsquet).
"i he pensat en tu, en la Carla, en la Lali, i en tota aquesta gent que sembla que us encanti posar-vos-hi de cul amb el Barça".
Aquí t'equivoques, jo no em poso de cul amb el Barça. Em poso de cul amb el futbol. I no amb el futbol en si, perquè no m'agrada però és un esport més, no hi tinc res en contra, sinó per tot el que genera. Ho trobo excessiu. No pels autèntics seguidors del futbol, que mira, em sembla bé, més perquè, com ja t'he dit, no sé com s'ho munta aquest esport que arrossega masses de gent que ni tan sols han seguit la lliga sencera. És com si surto jo al carrer ara, em compro una samarreta (i quants dinerets que van pel club si cada "xaquetero" fa això) i dic que sóc culé. O madridista. O el que sigui. És que no té sentit.
"L'exemple de culé número 1 és perfectament conscient del desmadre social que el Barça ocasiona. Pensa que ens hem fet aplaçar tots els exàmens. No ens podem permetre suspendre per falta de son d'haver anat a Canaletes, o bé suspendre per ser incapaç de fer res bé si el Barça perd".
L'exemple cule nº 1 és donar prioritat al futbol que a les teves obligacions? A mi no em canviarien un examen. Em van anul·lar un entrenament i ja em vaig cabrejar. Ho veus, com es para el món quan hi ha futbol? És el que no m'agrada, que no es pugui continuar fent les coses com i quan toca perquè de cop i volta han posat data d'un partit. És això el que a mi em rebenta, això i la part de multitud que segueix tot de gent vestida de blaugrana i amb prou feines sap per què.
L'exemple cule nº 1 és donar prioritat al futbol que a les teves obligacions? A mi no em canviarien un examen. Em van anul·lar un entrenament i ja em vaig cabrejar. Ho veus, com es para el món quan hi ha futbol? És el que no m'agrada, que no es pugui continuar fent les coses com i quan toca perquè de cop i volta han posat data d'un partit. És això el que a mi em rebenta, això i la part de multitud que segueix tot de gent vestida de blaugrana i amb prou feines sap per què.Els de física es van moure l'examen de data per dos dies abans del què tocava. Els de Ciències de la Terra (com que som els jaumes del científic) ens el van passar per la setmana que ve. I la resta d'exàmens que ens havien de posar aquesta setmana vem preguntar si els podíem fer la setmana que bé i cap problema. No crec que haguem donat prioritat a res. Crec que teníem ganes de festa. Teníem ganes d'explotar d'emocions i això vem fer.
I el fet de que a tu et rebenta, el fet de que s'aturi el món, és una de les coses que més m'agrada del barcelonisme, es el què demostra que som molts i som un. I si no participes d'aquesta alegria doncs entenc perfectament que et molesti, però jo des de dins és de les coses més màgiques que veig.
Doncs ja saps.
La temporada que ve vens a veure els partits amb nosaltres. te n'ensenyarem :D
en realitat no hi ha gaire a aprendre, només veure com es mou la pilota als peus de Xavi, Messi, Iniesta... només per aquestes meravelles el barça ja fa al·lucinar
Estic força d'acord amb el que dius. Visca el Barça!!! :D
Ei Núria sóc l'Aleix (Greenvalley). Et puc ben assegurar que al Fotolog anava escriure una cosa semblant. Estic totalment d'acord amb tu.
Una abraçada.
núriaaaaa
VAM GUANYAR! va ser brutal! al pavelló una festassa i a canaletes encara +, malgrat els mossos! :D
campeoloneeees oeoeoeeee
bé, jo crec que el futbol no s'incentiva per desactivar a la gent (com potser sí feia la relogió) sinó que simplement és OCI i la gent vol OCI.
no ens enganyem, la gent viu de puta mare a Europa i, per tant, no cal que es preocupi per les qüestions socials ja que ells (nosaltres) no viuen malament.
Per tant, volen oci. I si no fos el futbol seria la tele, i sinó el noséquè i sinó el nosequantos.
Una altra critica seria els diners que mou... però bé, com a tot arreu. Si hi ha poc d'alguna cosa (futbolistes cracks) doncs es paga + car... llei del mercat.
Jo crec que s'ha de lloar + el paper que juga el BArça pel país. Un barça del poble, català i integrador. Un barça que tenia un president que va ser assassinat pels franquistes per ser catalanista. Un barça que uneix.
això és molt. i pot ajudar molt més que moltíssimes accions polítiques per la integració oper la llengua.
una abraçada.
gorina
Publica un comentari a l'entrada