Lluís Maria Xirinacs

Avui, amb 75 anys, a un bosc del Ripollès, ha mort un dels grans independentistes que teníem. Lluís Maria Xirinacs va ser ex-sacerdot i polític, un polític pacifista i independentista, que ens ha deixat grans textos i una gran absència, un buit difícil d'omplir perquè d'independentistes de debò no se'n troben cada dia. Jo, personalment, he de confessar amb un xic de vergonya que no en coneixia pas gaire cosa. Coneixia que era un gran independentista i havia llegit quelcom seu, però avui, després de la seva mort, m'he adonat per enèsima vegada que moltíssima gent admirable la coneixem després de la seva mort. Per què? Ho trobo francament trist...que es reconeguin els mèrits d'una persona més per la seva mort que per aquests mateixos. Em sento culpable i ignorant, però a le vegada desinformada. Aquí deixo dues grans frases que he llegit al Fotolog del Marc, el qual ha dedicat a Xirinacs, i també la seva biografia, que val la pena que llegiu per tal de conèixer tot el que va fer aquest gran home.

Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.

Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna

Per aquestes últimes paraules, Xirinacs va ser condemnat a 2 anys de presó. Fantàstic, una altre demostració que desconeixia d'aquesta "gran democràcia" que tenim.

Deixo també, l'últim text que ha escrit, el qual ha demanat als seus amics que el distribueixin i jo l'he extret del Racó Català.
Sense paraules.

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Sembla ser que va decidir acabar amb la seva vida abans que aquesta acabés amb ell. Ha mort com ha volgut, ha tingut una mort maca. I si voleu llegir més sobre ell, a l'Exèrcit del Fènix l'Eduard ha penjat un gran manifest que va escriure l'onze de Setembre de l'any 2002, val francament la pena.

Intentaré guardar el seu record i extendre'l com pugui, s'ho mareix.
Que descansi en pau.