Un nou món és possible

Dedicat a tu, conformista; dedicat a tu, còmplice del capital:

El capitalisme, la democràcia burgesa; els culpables de que jo pugui escriure aquestes línies en un portàtil i els companys d'Etiopia no sapiguen ni que és escriure.

A la societat en què vivim, quan jo escombro casa meva, embruto la seva; quan els burgesos ens enriquim i obtenim aquesta suposada "llibertat" de què parlen els neoliberalistes, més de 100 nens moren a l'altre punta del món.

Perquè la seva llibertat s'acaba quan comença la nostra.

Molt bé, fins ara tots d'acord, no? Tots som super-progres i anti-capitalistes...però, i la solució?

Alguns em parlaran de l'anarquisme... i per molt que hi discuteixi no arribarem a cap conclusió plegats. Perquè en el fon s, molt en el fons, jo penso que és si fan no fa el mateix, que en el fons del fons m'és igual com acabem amb el capitalisme però hi hem d'acabar. I com que veig més realistes les teories comunistes o potser més teòriques, més... no ho sé, el cas és que com que m'hi identifico més (aquesta és la paraula) i com que l'anarquia no creu en pàtries i en general, la gran massa anarquista mig ignorant, critica l'independentisme (cosa il·lògica ja que en teoria es pot ser perfectament independentista i anarquista) siempre li he tingut una rencança irracional.

Altres diran que el capitalisme, inicialment, no estava tan malament i que l'hem de canviar, fer que sigui més just...maleïts reformistes, el capitalisme s'ha de destruir, ara, ara o mai! Per moltes benes que posem a la ferida no la curarem si no l'eliminem per sempre més!


I alguns em diran: "Ai, és que una dictadura...això és feixisme..."
I no és feixisme que en aquesta "democràcia" en què vivim censurin una portada d'una puta revista humorística? I a més, no és una dictadura com la coneixem o com l'herència històrica que ens ha deixat el maleït Stalin, sinó una dictadura del poble, una dictadura en la que mitjançant assemblees el poble decideix lliurement i de manera directa allò que necessita tot cooperant amb la resta d'individus de la societat. Cooperar, quina paraula tan maca (i tan utòpica, veient el panorama actual).

Ara mateix vivim en una dictadura, una dictadura burgesa, disfressada amb una màscara de democràcia, llibertat, pau i amor...obriu els ulls!

També hi ha qui em titllarà d'hipòcrita, perquè jo sóc burgesa, i estic d'acord amb una revolució obrera...però oi que també hi ha homes a favor de la igualtat de gèneres? Oi que també hi ha blancs a favor de la igualtat racial? Oi que també hi ha gent de països opresors a favor de la llibertat de les nacions sense estat? Doncs el mateix amb la lluita entre classes, per la seva desaparició, per una separació completament injusta basada en els diners d'un i els de l'altre, basada en la sort que un ha tingut al néixer. Marx i Bakunin també eren burgesos.

Nosaltres que tenim suficients mitjans, formació i diners; nosaltres, els dels països desenvolupats, som els que hem de lluitar pels que no poden, pels qui de tanta injustícia han quedat cecs i muts per a cridar.

La burgesia, una part ben petita de la societat, governem.
Els obrers, la major part de la societat han de governar per viure realment en una democràcia.

Alçarem una revolució mundial per acabar amb el capitalisme, l'únic culpable del que està passant!

INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ!