Em sento imbècil, cada dia que vaig a l'institut i no aprenc res.
Em sento impotent quan miro al futur i el veig buit i monòton.
Em sento submissa, quan a l'hora de dinar em prenc una coca-cola.
Em sento idiota, quan em sento influenciada per la societat.
I sento odi, quan no em deixen cridar que vull que tot això canvïi.
Què fer, quan un se sent tant impotent i inútil?
Sé que la lluita és llarga, que si ens unim podem canviar aquest món.
Però no sóc de pedra, i hi ha dies que perdo l'esperança.
I no sé ben bé perquè, avui és un dia d'aquests.
2 comentaris:
apa aquí! xd
el cole, simplement, és avorrit, no s'hi va a fer res. Però és que, quin és el sentit de la vida?
No tindria pas sentit diferent amb un altre model d'Estat, no ens enganyem.
en pessimisme et guanyo xd :S
cuida't!
gorina.
L'esperança ha de seguir viva, Gula.
Pensa que d'aquí poc tot això canviarà, i construirem un sistema just, sense explotadors, ni explotats, sense desigualtats socials.
Vagi bé ;)
Ens veiem a Boikot!
Publica un comentari a l'entrada